Marco Shuttle
Amb base a Berlín i anteriorment a Londres, però nascut a Treviso, a prop de Venècia (Itàlia), Marco està vinculat a l’escena underground local des dels 15 anys, primer com a promotor i després com a DJ.
Després de traslladar-se a Londres per cursar un màster en disseny de moda a St Martin’s, es va involucrar en l’escena de clubs de la ciutat com a DJ, compaginant la seva carrera com a dissenyador amb la música.
A causa del seu bagatge visual, concep el seu estil musical des d’un enfocament estètic. Ha estat profundament influït, més enllà de referents clàssics com el Detroit techno, l’electro o l’acid house, per sons més abstractes que van des del spiritual jazz, el noise o l’industrial fins a la musique concrète, el minimalisme nord-americà i la música contemporània.
Les seves produccions solen ser profundes, abstractes i atmosfèriques. El seu techno cinematogràfic té una qualitat orgànica poc habitual: construeix tensió de manera subtil i els seus grooves meticulosos porten l’oient cap a paisatges nous i estimulants.
Després d’alguns EPs que li van donar reconeixement, el gener de 2011 va publicar el seu primer gran èxit, The Vox Attitude, al segell suec Vidd. Va rebre una acollida entusiasta i va aconseguir una àmplia presència en charts, convertint-se en un clàssic que encara avui es continua punxant.
El 2012 va fundar el seu propi segell, EERIE Records. Després de diversos EPs propis i d’altres artistes, a finals de 2014 va publicar el seu primer LP, Visione, molt ben rebut i que evidenciava el seu vessant més experimental, ampliant el seu reconeixement més enllà del circuit techno.
A aquest treball el va seguir una etapa molt prolífica amb singles d’èxit (alguns, com Singing Like a Bird, convertits en clàssics) en segells com Clone, The Bunker NY, Time to Express i Semantica. El seu segon LP, Systhema (2017), publicat a Spazio Disponibile —el segell de Donato Dozzy i Neel—, va marcar un altre punt clau en la seva trajectòria, on també va editar tres EPs.
El seu treball més recent és el tercer LP, Cobalt Desert Oasis (2021), publicat pel segell novaiorquès Incienso, dirigit per Anthony Naples i Jenny Slattery. L’àlbum, àmpliament elogiat, “l’allunya més que mai de la pista de ball, operant en un món liminal de tonalitats difuminades amb línies de percussió constants però nervioses que sostenen la seva visió còsmica característica” (Boomkat).
Al llarg dels anys, Marco Shuttle també s’ha consolidat com un DJ de gran reputació. Conegut pel seu enfocament eclèctic i experimental, i per la seva capacitat narrativa i hipnòtica, s’ha establert com un selector (majoritàriament en vinil) molt respectat. Ha actuat regularment en alguns dels clubs underground més importants del món, com Berghain, Fabric, Concrete, De School o Bassiani, així com en festivals com Labyrinth (Japó), Terraforma, Atonal o Movement a Detroit, entre d’altres.
El seu estil cinematogràfic i atmosfèric també ha cridat l’atenció fora del circuit electrònic/techno. El 2018, una de les seves peces va ser escollida com a banda sonora original del curtmetratge Bautismo, de Mauro Vecchi, i va rebre el premi a “Millor Banda Sonora Original” al Roma Creative Contest.
